Confirma “Ahora piden tu cabeza” (2005) una cosa que els oients més atents ja sabien pels seus treballs anteriors: Ariel Rot, una de les llegendes del rock internacional, està protagonitzant un camí absolutament personal, una ruta repleta de cultura musical, pletòrica de tota aquesta bona música que ell ha escrit i tocat durant anys al capdavant de Tequila, Los Rodríguez o en solitari. Aquesta saviesa mestra a l'assolir que aquests ritmes que s'embeuen de la música popular dels dos costats de l’atlàntic es transformin, en les seves mans, en fibrós rock contemporani.

L'emocionant sinuositat de la seva obra va traçant una línia contínua, impecable, aliena al soroll de fons, fermament assentada en la creativitat com única meta. Així, “Ahora piden tu cabeza” amaga veritat en cada (cuidadíssima) nota, en cada (immillorable) vers. En cadascuna de les seves lluminoses onze cançons es descobreix la tasca realitzada amb total afecte i pulcritud.

A “Ahora piden tu cabeza” s’observa un excepcional punt d'inflexió, en el qual la punta de la gràfica creativa arriba a la seva cota més alta. Amb ell, Ariel Rot se situa al costat dels grans noms del rock internacional, un disc que mira de cares i que no enveja res a ningú.

Ariel Rot, guitarra acústica i veu
Osvaldo Grecco, guitarra acústica i cors
Candy Caramelo, baix acústic i cors
Tito Davila, teclat i cors