Refree, l'alter ego de Raül Fernández, ens lliura un tercer disc, “La matrona” (2005), que el consagra com un dels més imaginatius compositors del nostre país. Dotze cançons (cinc en català, set en castellà) que enganxen de principi a fi a través d’una rica concepció del pop en tots els seus vessants i d’un sòlid compromís estètic i emocional.

Mentre la majoria de grups d’aquí beuen de fonts anglosaxones, Refree, ex-Corn Flakes, ho fa de l’europea: França, Itàlia i Catalunya semblen ser les localitzacions perfectes per unes cançons que es digereixen amb facilitat a la primera escolta, però que guanyen amb les successives. Els textos són com poemes que pretenen perllongar el reflex de coses –un amor, un desamor, el desig...- que estan a punt d’esvair-se per complet. A cada tema, de vegades a cada estrofa, hi ha parèntesi, punts suspensius i comes, detalls i idees, llums primer i ombres després que fan ressaltar molt més la llum.

Després del debut “Quitamiedos” (Acuarela, 2002) –un LP eclèctic i puntualment brillant– i el pas de gegant donat amb “Nones” (Acuarela, 2003) –millor àlbum de l'any per a la revista Rock de Lux-, faltava la consagració definitiva de Raül Fernández com a compositor i arranjador. “La matrona”, millor disc de l’any 2005 per diferents revistes especialitzades, suposa un autèntic desafiament musical i sentimental.

Raül Fernández, veu i guitarra
Federico Falkner, baix
Víctor Francisco, bateria
Josep Maria Baldomà, teclats , rodhes i acordió