Camuflats entre la balca, els observem sense ser vistos. Són una parella deixant-se portar per les aigües de l'Estany. Ara s'esquitxen, ara es capbussen, ara suren i tornen a nedar. Juguen distrets dins d'aquest paisatge, per nosaltres, tan quotidià.
De cop, despleguen i baten les ales en un moviment rítmic generós. Aixequen el vol. S'enlairen. Sobrevolen uns metres i tornen a l'aigua en un amaratge sonor d'alta complexitat. Però segueixen aliens als dies que vindran: a aquell batec de veus que s'escamparà per la ciutat, a aquelles retrobades que emergiran per casualitat passejant d'un escenari a un altre, i també a aquell ressò que en quedarà els dies següents. Ells continuaran en remull, amb el coll replegat, deixant al seu pas una estela brillant en forma de ve baixa.