En diverses llengües del món, jugar és sinònim de tocar música. Una equivalència que també és bona a Guissona, a la Segarra, on va néixer i juga amb cançons en Joan Pons, El Petit de Cal Eril. Amb el seu inconfusible accent de ponent, ens canta cançons senzilles que viatgen a llocs inesperats. Ens parla de coses petites i d'animals de totes les mides. De la vida desenfeinada al poble. De no fer res i fer de tot. De la boira i del sol. I ho fa sempre amb un to entranyable, com si ens conegués de tota la vida.

Amb el seu disc de debut, I les sargantanes al sol (Bankrobber, 2009), s'ha posat a la butxaca la crítica i el públic. I és que El Petit de Cal Eril se situa en la millor tradició del folk psicodèlic a base de sons orgànics i càlids, girs experimentals, sorollets inclassificables, moments naïfs..., però tot amb un regust popular i un segell propi (potser per l'optimisme rural, l'olor de xiclet i el "siroll" de tractors de la Segarra). A l' (a)phònica, ens portarà un polsim del seu univers artesanal de secà, amb la col·laboració especial de la flautista Marina Varela.

Joan Pons, veu i guitarra
Lluís Rueda, guitarra elèctrica i sorolls
David Paco, baix, mandolina, xilofon i melòdica
Càndid Coll, bateria
Marina Varela, flauta travessera