Fa més de quinze anys, Joan Miquel Oliver publicava el seu primer disc en solitari, Surfistes en càmera lenta (Blau, 2005). El que podia semblar un petit divertimento per part del músic de Sóller (fundador, compositor i guitarrista d’Antònia Font), va esdevenir la carta de presentació d’una carrera personal sòlida que ha generat cinc discos, a més d’aventures literàries en el camp de la narrativa i el teatre.
Un aniversari que el músic mallorquí segueix celebrant enguany, oferint un cançoner amb vistes privilegiades del retrovisor del gran Emerson Fitipaldi, tot saltant des de la foguera marciana instrumental de Soy un lo-fi a un Pícnic tan efímer com feliç. Tot plegat, impulsat pel Rellotge que obre el disc, que tal vegada també serveix per entendre les raons de l’artista alhora d’endegar aquest nou camí.
