Confessa que als tres anys ballava jotes i fandangos, tot cantant cançons tradicionals. L'artista menorquina Anna Ferrer és una de les veus més sol·licitades de l’escena actual, amb una relació profunda amb la tradició que l’ha portat a l’OMAC (Orquestra de Música d’Arrel de Catalunya), al projecte Vega, en el marc del Càntut. Cançons de tradició oral juntament amb Paula Grande, o a presentar les seves pròpies composicions, en què combina amb creativitat el llegat tradicional amb l’actualitat.
Ara presenta Parenòstic, un espectacle cru i sofisticat, dirigit per Niño de Elche, en el qual posa en equilibri els seus dos universos: tradició i creació. Amb temes propis inspirats en el seu folklore desacomplexat, basat en la seva pròpia experiència d’oralitat, a la seva música hi caben jotes, fandangos, romanços i també ranxeres i boleros, sense oblidar la recuperació de les tonades de camp que han anat caient a l’oblit. Un homenatge a la saviesa popular i a la seva Menorca natal, on de l’almanac en diuen, precisament, parenòstic.
