Són i viuen, i a voltes criden. I quan ho fan, no només no tenen altaveu sinó que, sovint, se’ls imposa una sordina. La veu dels sense veu són quatre curtmetratges que aborden des d’un punt de vista creatiu i crític la immigració, els desnonaments, la violència de gènere i la vellesa. L’Obrador de Càritas Pla de l’Estany, format per joves de tres centres educatius de secundària de Banyoles i adults de diferents àmbits i inquietuds, presenten el seu segon projecte, gestat al llarg de tot l’any. La veu dels sense veu diu, amb altaveu i sense sordina, que l’únic segur és que som i que vivim. I que hem de cridar.
