Si actualment la cançó d’autor catalana està vivint una de les seves millors èpoques, en part, és gràcies a l’aportació d’artistes com Roger Mas. Convertit ja en veu de referència, les seves creacions beuen dels clàssics i de les arrels, però tot passat pel sedàs de l’avantguarda. La gran expressivitat vocal del solsoní (la seva veu, robusta i greu, és d’aquelles que ressonen per dins quan s’escolta) i unes lletres que destil·len poesia fan de les seves composicions cançons d’una gran puresa i profunditat.

Després d’enregistrar discos tan destacats com dp (K Indústria Cultural, 2003) o Mística domèstica (K Indústria Cultural, 2005), el cantautor publica Les cançons tel·lúriques (K Indústria Cultural, 2008). Set poemes de Jacint Verdaguer amb instrumentacions que formulen complicitats amb el folk i el jazz, reinterpretacions de temes populars com Els goigs de la Mare de Déu del Claustre de Solsona, o d’altres de creació pròpia formen part d’un treball que busca una línia musical

de caire espiritual, en sintonia amb la pròpia tradició. Considerada com la seva obra més ambiciosa, Roger Mas diu: “Despullem la tradició catalana (europea) i un cop nua mirem de vestir-la poquet, mig ensenyant les vergonyes, amb línies de guitarra blues-rock minimal connectades amb la tradició de les ragues hindús, cants amb harmònics o similars de tradició oriental tipus màntrics”.

La seva trajectòria musical compta amb un unànime i merescut reconeixement tant per part de la crítica com del públic. Després de quatre anys i sense precedents, Roger Mas torna a l’(a)phònica consolidat, convertit ja en un clàssic de la música en català.

Roger Mas, veu i guitarra
Xavier Guitó, piano i veus
Arcadi Marcet, contrabaix
Josep Pinyu Martí, percussions